Sant Martí Vell
L'església de Sant Martí
L'Església de Sant Martí Vell, consagrada al sant que dóna nom a la
vila, és d'origen romànic, però va ser reconstruïda al segle XVI: la
llinda de la porta d'entrada conserva una inscripció amb la data A 6 desembre 1588.
Al apropar-nos al poble el campanar resta ben visible, com element identificador, sobresurtint entre petites cases, teulades i carrerons.
La façana principal, d’estil renaixentista, dóna a la part més estreta de la plaça. Al lateral, un rellotge de sol
marca el pas del temps des de 1588. El temple és, en bona part, gòtic
tardà, amb un campanar acabat en punxa coronat per un pinacle, element
arquitectònic que es pot contemplar donant la volta fins la placeta
ombrívola de la cara oposada a l'entrada, des d’on es pot contempar una
munió de gàrgoles que envolten la torre, algunes d'elles ben curioses.
http://www.pedresdegirona.com/girones/esglesia_sant_marti_vell.htm
L'església de Sant MartíL'Església de Sant Martí Vell, consagrada al sant que dóna nom a la vila, és d'origen romànic, però va ser reconstruïda al segle XVI: la llinda de la porta d'entrada conserva una inscripció amb la data A 6 desembre 1588.
Al apropar-nos al poble el campanar resta ben visible, com element identificador, sobresurtint entre petites cases, teulades i carrerons.
La façana principal, d’estil renaixentista, dóna a la part més estreta de la plaça. Al lateral, un rellotge de sol marca el pas del temps des de 1588. El temple és, en bona part, gòtic tardà, amb un campanar acabat en punxa coronat per un pinacle, element arquitectònic que es pot contemplar donant la volta fins la placeta ombrívola de la cara oposada a l'entrada, des d’on es pot contempar una munió de gàrgoles que envolten la torre, algunes d'elles ben curioses.
La Fundació Elsa Peretti s'ha encarregat íntegrament de
finançar la reconstrucció de tota la coberta exterior i la restauració
interior de l'església romànica de Sant Martí Vell.
Les tasques de restauració fetes durant la tardor passada en el
presbiteri de l'església han posat al descobert restes arqueològiques
d'un assentament romà (s. II aC - I dC). Posteriorment s'hi va edificar
un recinte fortificat altmedieval, que va ser enderrocat per
construir-hi l'església romànica (s. XI-XII). I a sobre s'hi va edificar
al s. XVI l'església actual de Sant Martí Vell. Al sostre de l'església
s'hi han descobert frescos del s. XVI que mostren imatges de dracs de
color vermell intens. Segons l'equip de restauradors, de l'empresa
Gamarra i Garcia, responen a un model iconogràfic propi de l'època de la
contrareforma, que es troba també a l'església de Sant Feliu, a Girona.
Cementiri de Juià.
Un aspecte interessant del projecte és que les mesures i proporcionss’ajusten a la proporció àuria a partir de sis punts de referències que Masó va marcar en el plànol dibuixat amb llapis, i que segueixen la topografia del terreny. A l’espai destinat als enterraments (sobre plànol, 16x10 cm
i, a la construcció real, 32,5x20 m) la
proporció àuria és quasi perfecta, així
com a la planta de la capella i a la sala
d’autòpsies. Aquestes edificacions i la
terrassa principal d’accés, segons els
punts de referència marcats, també
formen un triangle auri.
Fotografies de Josep Masó i Prim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada