CAMÍ D'EMPÚRIES. TRAM 6: CRUÏLLES - MILLARS.
CRUÏLLES
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0020822.xml#.VKA4wxAAA
La torre
És una edificació romànica dels segles XI-XII, lleugerament troncocònica amb les següents mides:
- Alçada: 22,50 m.
- Circumferència: 24,03 m.
- Diàmetre interior: 2,86 m.
- Diàmetre exterior: 7,65 m.
- Gruix parets: 2,39 m.
Feta amb carreus escairats de pedra sorrenca de color cigronós fins a una alçada de 13 m, llavors existeix una franja de 4 m feta amb rierencs i la darrera franja de 4,25 m és feta amb la mateixa pedra que el primer tram. Malgrat les diferències, sembla que els trams es construïren en moments cronològicament propers. A la part inferior hi ha un basament de fonamentació fet amb pedres sense treballar, d'una alçada de 90 cm. Dins la torre, a uns 5 m d'alçada hi ha una falsa cúpula, damunt, una arcada que sostenia un trespol de fusta i finalment damunt, una altra cúpula.
En el coronament de la torre hi existeix una olivera que ha sigut el seu símbol, atribuint-se el seu origen a un ocell que va deixar-hi una llavor.
Inicialment no existia la porta d’entrada actual, la porta principal estava situada a una alçada de 7 m en el costat sud-est, acabada en un arc de mig punt fet amb sisdovelles. Dalt de tot de la torre, una altra porta semblant a la descrita que devia servir per a passar a una galeria volada que hi hauria a tot el voltant. S'observen uns quinze forats o encaixos que devien sostenir permòdols de fusta per a aquesta construcció volada.
L'entrada actual a peu pla es va fer als voltants de l’any 1927. En treure la terra de la plaça de la Torre, per cobrir la plaça de la Creu, la porta va quedar un altre cop enlairada i va ser necessari fer una escala de 7 graons orientada al revés de l’existent en aquests moments, (l’actual va ser construïda durant la remodelació de la plaça de l’any 1993).
La reforma interior de la Torre s’ha fet en els anys 2004 i 2005, havent instal·lat una escala de cargol que permet l’accés a la part superior, on es gaudeix d’una vista extraordinària i es pot contemplar l’olivera original, que mentre van durar els treballs de reforma va dipositar-se en un viver a fi de sanejar-la.
Rellotge de sol al terra.
Diferents nivells de construcció.
SANT MIQUEL DE CRUÏLLES
Aquest monestir es troba documentat a partir de l’any 1057 quan la comtessa Ermessenda de Barcelona, vídua de Ramon Borrell, va fer un llegat al seu favor. Aquesta casa depenia de l’abadia de San Michele della Chiusa (Piemont). El priorat de Sant Genís de Rocafort havia depès d’aquesta casa. Va patir els efectes de la guerra dels Remences (1485) i el 1592 fou sotmès a Sant Pere de Galligants com a priorat seu.
http://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp09miqu.htm
El monestir benedictí de SantMiquel de Cruïlles es troba situat en el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, en un indret geogràficament estratègic des del punt de vista paisatgístic ja que queda emplaçat en un turonet enclavat als límits de la plana baixempordanesa i als peus de la massa forestal del massís de les Gavarres. Es tracta d’un conjunt romànic declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931, un any després d’haver descobert a l’absis principal de l’edifici les pintures romàniques que representen un triple fris de lleons. Les primeres notes documentals que se’n tenen són del segle XI, tot i que possiblement fou construït amb anterioritat. Des de llavors, els pas del temps i les vicissituds de la història han anat transformant l’edifici, i el canvi més important es produí al segle XVIII com a conseqüència de les desamortitzacions impulsades per l’Estat. En aquest
moment, una part important del cenobi va passar a mans privades però el Bisbat de Girona va conser-
var l’església en propietat. A l’any 2006, gràcies a un conveni signat entre diverses administracions
públiques, el bisbat de Girona va cedir els usos de l’església al Consell Comarcal i des de llavors s’hi han realitzat diverses accions per tal de salvaguardar i difondre els valors patrimonials de l’immoble.
El monestir de Sant Miquel de Cruïlles és una de les obres més representatives del romànic a Catalunya.
MONELLS
Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l’antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922. Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d’Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars. El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences. A la fi del s. XVII era lloc reial. L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona. El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles. Modernament ha estat restaurat; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat. Formà un municipi independent fins l’any 1973. L’antic terme comprenia, a més, el veïnat de Sies.
"Seguírem cap a Monells, a la riba del Rissec, afluent del Daró. El mercat de
Monells fou de molta anomenada. Monells fou «castell». L'any 1103, el comte
Ramon Berenguer III, de Barcelona, va convenir amb el cavaller Ramon Auger
de «Munells», el trasllat al «castell» de Monells, del mercat que se celebrava al
lloc d'Anyells, en el seu terme. El mercat de Monells, establert en un punt
estratègic i ben accessible, ja que hi passava un dels camins més importants que
comunicaven les terres de l'Empordà amb Girona: el vell «camí d'Empúries»,
afavorit, i podem afegir també, esguardat per interessos de Girona, Empúries
i Barcelona, va esdevenir important. Recordem que aquesta vila de Monells,
dintre del corntat de Girona, queda vora de límit amb el comtat d'Empúries.
El sobirà Jaume I, a les corts de Tarragona, va disposar que la «rnigera» de
Monells, juntament amb la de Girona, fossin el patró arreu del Bisbat de Girona,
per a la mesura dels cereals. Encara avui, a la vila, abunden els porxos i les arca-
des que denoten l' enclavament mercader de la vila, i a la placa major podem
veure aquesta mesura de pedra (de l'any 1818) que fou l'última, car sabem que
l'any 1849, la reina Isabel II, va decretar l'obligatorietat del sistema mètric.
Monells perdé el protagonisme mercantil de les seves fires i mercats, quan
l'any 1322, el rei Jaume II, va concedir aquest privilegi a la vila «episcopal» de
la Bisbal, amb el seu castell-palau propietat del Bisbe de Girona."
CASTELL DE MILLARS
El nom del lloc de Millars, situat a un quilòmetre escàs de Madremanya, va tenir diverses denominacions: «Villa Miliasa» (881),«Milars» (1065), «Mias» i «Milliare»(1279).Segons Jaume Marquès Casanovas (professor del seminari de Girona i canonge de la catedral): «el fons del vall fou antigament un llac, el qual fou dessecat pels volts del segle X i a partir d'aleshores va ser construït el castell de defensa i l'església de la seva dependència, Sant Iscle i Santa Victòria, de la qual hi ha notícies l'any 1387 sobre el modest temple que es trobava aleshores arruïnat. Una tomba al peu de l'altar mostrava el blasó dels senyors de Millàs, consistent en camp d'or amb banda de güella acompanyada de dues espigues de mill del seu color natural, una a cada costat».
Del 1152 tenim notícies d'un Bernardo de Miars, i noranta anys després Berenguer de Miars, de la parròquia de Madremanya, prestà, per raó dels delme del lloc de Millars, homenatge al prelat gironí. El castell (s.XIV) fou assaltat pels remences el novembre de 1485, i l'any 1671 consta anomenat el castro de Millas en terme parroquial de Matremagna. Va ser propietat de Carles de Gomar qui es va encarregar de la seva restauració fins a l'estat actual.
Història En el
segle IX s'esmenta el primer indret de l’actual terme de
Madremanya, Millàs, on se situa el castell de Millàs, que dominava
tota la vall.
Pel que fa a la
població de Madremanya, apareix documentada per primer cop l’any
1053, referint-se-hi com a Madremania, i deu anys més tard, el 1063,
apareix com Matre-magna. Aquest topònim va ser estudiat per Jaume
Marquès i Casanovas, que li atorgà el significat de mare magnànima
o curosa.
Una altra versió fa
que el nom del municipi de Madremanya provingui de l'expressió
llatina Mater Magna "mare gran", que era com s'anomenava la
deessa Cíbele, que representava la fertilitat de la natura,
especialment en el seu aspecte més salvatge.
A Madremanya són
diverses les troballes d’època neolítica que han estat rescatades
a les rodalies del seu terme. L’estudi d’aquests materials ha
portat a considerar l’existència d’una ocupació romana. Entre
d’altres treballs, cal remarcar el de Josep Casas i Genover, "El
Camí d’Empúries. Aproximació a la xarxa viària del Baix
Empordà", on esmenta l’existència d’una antiga via
secundària anomenada "Camí d’Empúries", que comunicava
amb la via Augusta i enllaçava Empúries amb la ciutat de Girona,
posant en contacte els petits nuclis dispersos del Baix Empordà i
les Gavarres amb els centres urbans més importants de l’època.
rossellonesa, ja és recollit per Coromines, tot i que en un indret com a Millars
(Coromines, 1976: 41) i en un altre com a Millar [sic], fent referència a “sengles
llocs menors […] a Madremanya” (OC, V: 273). És un col.lectiu plural de mill
(MILIARES, “camps de mill”; també a DCVB, VII: 426) que cal escriure Millars,
malgrat que Millàs no sigui una grafia del tot desconeguda (apareix fins i tot al títol
de Marquès, 1974). Els anys 834, 881 i 992, apareix la grafia Miliasa i Milliassa.
El 1154, Milliariis; el 1279, Milliare. Al llarg del temps s’han vingut emprant les
grafies Millars, Miarç, Miars i Miàs. Les tres grafies darreres, tal i com diu Jaume
Marquès, “obeeixen al fet que la lletra [sic] ‘ll’ ací fins fa poc ha estat pronunciada
pel poble com una ‘i’, la qual cosa ha provocat la contracció del mot Millàs o
Millars” (Marquès, 1974: 50)."
Lourdes Oliveras. Quaderns de la Selva, 23 (2011), 159-164
Fotografies de Josep Masó i Prim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada