INTRODUCCIÓ.
ETAPES DE FEM EL CAMÍ D'EMPÚRIES:
Tret de El Punt Avui, 3-01-15.
- INTRODUCCIÓ.
- FEM CAMÍ D'EMPÚRIES. TRAM 1 : EMPÚRIES - STA. MARIA DE PALAU.
- FEM EL CAMÍ D'EMPÚRIES. TRAM 4: ULLESTRET - CLOTS SANT JULIÀ (CANAPOST)
- FEM EL CAMÍ D'EMPÚRIES. TRAM 5 : CANAPOST - CRUÏLLES.
- CAMÍ D'EMPÚRIES. TRAM 6: CRUÏLLES - MILLARS.
- CAMÍ D'EMPÚRIES. TRAM 7 : MILLARS - SANT MARTIVELL
- CAMÍ D'EMPÚRIES . TRAM 8 SANT MARTIVELL - CELRÀ
- CAMÍ D'EMPÚRIES TRAM 9. CELRÀ - GIRONA
- BIBLIOGRAFIA CONSULTADA.
Tret de El Punt Avui, 3-01-15.
Reivindiquen el vell camí d'Empúries
Gent del Ter reclama, des de finals del 2013, suport institucional i científic per recuperar el vell camí iberoromà
L'entitat proteccionista pensa que se'l pot rescatar de l'oblid i fer-lo visitable
El
grup proteccionista Gent del Ter impulsa des de finals del 2013 la
reivindicació del vell camí d'Empúries. La campanya que s'ha anat
reforçant al llarg de l'any 2014 amb l'organització de nou jornades de
descobertes, unes rutes de reconeixement del terreny que ha servit per
fer un primer esborrany d'hipòtesi de recorregut. Pels seus treballs
inicials, han demanat la col·laboració dels ajuntaments de les tres
comarques afectades (Alt, Baix Empordà i Gironès), que han tingut una
resposta desigual. Han disposat, així mateix, d'informacions
complementàries dels museus d'arqueologia de Girona, Ullastret i
d'Empúries.
El
treball de camp consisteix a investigar –aquest és l'espai de
col·laboració amb l'arqueologia–, inspeccionar ocularment, toponímica i
cartogràfica. Durant les nou sortides han anat destacant i anotant
elements del camí romà –i medievals descoberts– i s'han anat fent una
idea també de quin procés necessita la ruta per posar-la en valor.
En
aquest estadi és quan sorgeixen, dins del grup, les idees. Hi ha qui
pensa que, en un futur, hauria de ser visitable “a peu, no pel trànsit
rodat”. També hi ha qui creu, com Jordi Porxas, de Gent del Ter, que en
la recuperació del camí hi hauria de tenir un paper fonamental
l'autoritat arqueològica.
El
medievalista Joan Badia i Homs, membre de també Gent del Ter, creu que
l'interès del camí transcendeix l'arqueologia i, per tant, “s'hi hauria
d'implicar l'Institut d'Estudis Catalans o la Rela Academa de Belles
Arts de Sant Jordi”. Badia i Homs pensa que caldria “disposar d'una guia
excursionista per seguir a peu el camí, quan estigui més estudiat”.
Pensa que es necessita una guia excursionista per anar a peu i destaca
el paper que va tenir l'excursionisme científic als inicis del segle XX.
Com
a camí d'Empúries, encara es coneix el camí ral que comunicava pobles a
mitjans del segle passat. Badia i Homs destaca que aquest era un ramal
secundari de la gran Via Augusta, amb el qual s'enllaçava a l'alçada de
l'actual barri del Pont Major gironí. “Tenia molta importància perquè
comunicava viles romanes importants i perquè facilitava l'agricultura i
el comerç” apunta. Badia i Homs creu que “era un mitjà de comunicació
fonamental en el transport de la pedra des dels Clots de Sant Julià [el
camí hi passava a prop i hi estava connectat amb un ramal] i també de la
terrissa des de Llafranc i Calonge. Aquests eren elements molt
importants i, segurament hi havia altres tipus de produccions que ara
se'ns escapen”.
Camins vells i pistes forestals
Des
del món excursionista s'està reclamant darrera ment la protecció dels
vells camins, un patrimoni històric i cultural que és víctima de les
noves infraestructures. Concretament, el Centre Excursionista de
Banyoles (CEB) ha fet circular un manifest en ambients excursionistes de
tot Catalunya, en el qual es denuncia com aquestes velles vies
estretes, ideades fa centenars d'anys per passar-hi a peu o amb mules,
estan desapareixent a gran velocitat per l'obertura de pistes, pensades
per a vehicles i també pel tancament de moltes finques.
L'empenta d'Ullà: quan no n'hi ha prou amb bona fe
Van fer-se seus els nostres suggeriments i van pensar que ho feien bé”, lamenta Badia.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/809538-reivindiquen-el-vell-cami-dempuries.html
.................................
Tret de Diari de Girona 3/3/14
http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2014/03/02/gent-del-ter-reclama-proteccio/658822.html
C.TORRAMADÉ
L'entitat conservacionista Gent del Ter ha sol·licitat tant a
l'Ajuntament de Torroella de Montgrí com al Departament de Cultura de la
Generalitat la protecció del conjunt patrimonial de l'entorn del Palau,
ubicat al nord del massís del Montgrí, a tocar del Puig de la Serra (en
un punt pròxim als límits dels termes municipals de l'Escala i de
Bellcaire d'Empordà) i que està integrat per una església tardoromànica i
les restes d'un poblat medieval (a sobre d'una vila romana), a més d'un
tram notable del Camí d'Empúries, que fa 2.000 anys unia aquest
enclavament amb Girona. L'entitat entén que el conjunt mereixeria la
declaració de bé cultural d'interès nacional, però que si no és així,
"no hi ha dubte que és urgent i imprescindible la seva protecció com a
bé cultural d'interès local".
L'historiador Joan Badia-Homs exposa la vida d'aquests conjunt, en què sobresurt l'estructura de l'església de Santa Maria del Palau, i de la qual es tenen les primeres notícies el darrer quart del segle XIII, arran d'unes contribucions per a les creuades. La darrera notícia de la qual es té coneixement és del 1674 i el segle XVIII ja estava abandonada i en ruïnes. Destaca la seva alçada i es manté dempeus en la seva major part, a excepció de la façana de ponent, que ha caigut quasi totalment.
Al costat del temple, hi ha les ruïnes de dues edificacions medievals, apunta Badia-Homs, i restes de murs de pedres i fangs "on s'identifiquen diversitat de petites habitacions en una distribució del tot irregular", per la qual cosa considera que el Palau "també és un lloc arqueològic d'època medieval del més elevat interès". L'origen del conjunt, però, es localitza a l'època romana, amb materials i indicis que "demostren la presència humana d'almenys des dels segles II-I aC fins als segles VI-VIII dC". En aquest sentit, l'historiador assenyala que l'indret "amaga encara molta informació sobre el poblament antic de l'entorn emporità".
Finalment, Gent del Ter destaca la presència d'un tram de dos quilòmetres del Camí d'Empúries a Girona que presenten murs alts de pedra seca en un molt bon estat de conservació.
Precisament, per lluitar contra l'oblit i la degradació d'aquest camí, l'entitat està organitzant diverses caminades (la setmana passada en van celebrar la tercera entre Torroella i Ullastret) per recuperar aquesta via, des de Sant Martí d'Empúries fins a Girona, amb un recorregut que passa per la Bisbal, Monells, Madremanya i altres localitats.
De fet, es pot considerar que l'estan refent, ja que, com apunten, hi ha alguns trams que és difícil de seguir atesos els canvis que hi ha hagut en els 2.000 anys d'història de la via i que en certs punts la documentació existent és dubtosa. Per aquest motiu, compten amb la col·laboració dels museus d'Ullastret, Empúries i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
La voluntat de Gent del Ter és reivindicar aquest camí i tot el patrimoni cultural i natural que es troba al llarg del seu recorregut de Sant Martí a Girona.
Un altre objectiu de la recuperació del Camí d'Empúries és el d'editar una guia turística per convertir-lo en un atractiu més de les comarques gironines, prenent com a exemple una guia d'un altre camí romà, la Via Domitia, que unia els Pirineus amb els Alps passant principalment pel litoral mediterrani de França.
.................................
Tret de Diari de Girona 3/3/14
http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2014/03/02/gent-del-ter-reclama-proteccio/658822.html
Gent del Ter reclama la protecció del conjunt torroellenc del Palau
Demanen tant a l'Ajuntament com a la Generalitat la declaració de bé d'interès local
03.03.2014 | 07:31
L´interior de l´església tardoromànica de Santa Maria del Palau.
marc martí
L'historiador Joan Badia-Homs exposa la vida d'aquests conjunt, en què sobresurt l'estructura de l'església de Santa Maria del Palau, i de la qual es tenen les primeres notícies el darrer quart del segle XIII, arran d'unes contribucions per a les creuades. La darrera notícia de la qual es té coneixement és del 1674 i el segle XVIII ja estava abandonada i en ruïnes. Destaca la seva alçada i es manté dempeus en la seva major part, a excepció de la façana de ponent, que ha caigut quasi totalment.
Al costat del temple, hi ha les ruïnes de dues edificacions medievals, apunta Badia-Homs, i restes de murs de pedres i fangs "on s'identifiquen diversitat de petites habitacions en una distribució del tot irregular", per la qual cosa considera que el Palau "també és un lloc arqueològic d'època medieval del més elevat interès". L'origen del conjunt, però, es localitza a l'època romana, amb materials i indicis que "demostren la presència humana d'almenys des dels segles II-I aC fins als segles VI-VIII dC". En aquest sentit, l'historiador assenyala que l'indret "amaga encara molta informació sobre el poblament antic de l'entorn emporità".
Finalment, Gent del Ter destaca la presència d'un tram de dos quilòmetres del Camí d'Empúries a Girona que presenten murs alts de pedra seca en un molt bon estat de conservació.
Precisament, per lluitar contra l'oblit i la degradació d'aquest camí, l'entitat està organitzant diverses caminades (la setmana passada en van celebrar la tercera entre Torroella i Ullastret) per recuperar aquesta via, des de Sant Martí d'Empúries fins a Girona, amb un recorregut que passa per la Bisbal, Monells, Madremanya i altres localitats.
De fet, es pot considerar que l'estan refent, ja que, com apunten, hi ha alguns trams que és difícil de seguir atesos els canvis que hi ha hagut en els 2.000 anys d'història de la via i que en certs punts la documentació existent és dubtosa. Per aquest motiu, compten amb la col·laboració dels museus d'Ullastret, Empúries i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
La voluntat de Gent del Ter és reivindicar aquest camí i tot el patrimoni cultural i natural que es troba al llarg del seu recorregut de Sant Martí a Girona.
Un altre objectiu de la recuperació del Camí d'Empúries és el d'editar una guia turística per convertir-lo en un atractiu més de les comarques gironines, prenent com a exemple una guia d'un altre camí romà, la Via Domitia, que unia els Pirineus amb els Alps passant principalment pel litoral mediterrani de França.
Tret de Diari de Girona 3/3/14
http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2014/03/02/gent-del-ter-reclama-proteccio/658822.html
http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2014/03/02/gent-del-ter-reclama-proteccio/658822.html
.......
Gent del Ter organitza el III tram del Camí d'Empúries
Aquest tram comprèn entre Torroella i el jaciment ibèric d'Ullastret
TORROELLA DE MONTGRÍ | DDG L’entitat conservacionista Gent del Ter organitza aquest diumenge la tercera sortida en el que és el tercer tram de la ruta que estan elaborant del Camí d’Empúries a Girona. Aquest tram comprèn entre Torroella de Montgrí i el jaciment ibèric d’Ullastret. La sortida és a les deu del matí a l’aparcament de la plaça del Lledoner de Torroella de Montgrí i el recorregut, a peu, té una longitud d’uns vuit quilòmetres. L’entitat, amb aquestes sortides, vol recuperar aquesta via mil·lenària i valoritzar-la: sortia de Sant Martí d’Empúries i arribava fins a Girona. També servirà per definir el recorregut, que en certs punts és dubtós.
La Romanització
Sense cap mena de dubte la petjada més profunda en aquestes terres la va deixar la cultura romana a partir del desembarcament d'Escipió de la ciutat d'Empúries l'any 218 abans de Crist La seva arribada fou dins del context de la segona Guerra púnica ( la lluita entre les cultures romanes i cartaginesa pel domini de la mediterrània oriental ) i en principi només amb la finalitat de controlar-ne el territori i explotar-ne els seus recursos. Malgrat això, acabaren incorporant aquests territoris al seu imperi i implantaren la seva organització i la seva cultura sobre l'estructura íbera preexistent.
Inicialment la ciutat d'Empúries fou el centre d'operacions però, ràpidament, sobre la Via Augusta, l'assentament de Girona va anar prenent importància. Des d'ambdues ciutats fortament emmurallades controlaven gran part del territori de les actuals comarques gironines.
El terme de Jafre es troba a mig camí entre ambdues ciutats i, tot i que algunes traces de camins i margenades semblen correspondre a la geometria rigorosa de les centuriacions i dels diverticula, es fa difícil afirmar-ho categòricament sense realitzar prospeccions arqueològiques. A part de la possible fossilització en el paisatge jafrenc d'alguns trams d'aquestes xarxes geomètriques, hem localitzat en un cabreu del 1400 l'existència d'una peça de terra anomenada septimam mensuram, nom que podria ser una reminiscència de la nomenclatura que es donava a les parcel.les procedents de les centuriacions, si és que no prové de la part de la collita que rebia el senyor directe en època medieval.
Per altre banda, el traçat i la toponímia de l'antic camí de Girona a l'Escala que creua el sector nord del terme sembla que respon al model teòric dels diverticula que podrien haver format la xarxa de camins entorn de la gran via que forçosament havia de lligar Girona amb Empúries.
Les grans vies de comunicació.
L'administració romana per poder controlar el territori, va aprofitar antigues vies de comunicació i en va obrir de noves per constituir una xarxa de camins que l'estructurés. Coneixem amb certa precisió el traçat de l'eix principal, la Via Augusta, que fou consolidada sobre el traçat d'un antic camí. Procedent de la Gal.lia ( França ) creuava el pirineu pel Summun Pirineum, a El portús, on darrerament s'han excavat el Trofeus de Pompeu, un edifici commemoratiu edificat sobre la mateixa calçada en el punt on superava la carena. Baixava cap a Gerunda ( Girona ) passant per Iuncaria, prop del Figueres d'avui, i per Ciniana, encara avui sense localitzar però situada, sembla, al terme de Cervià de Ter. Des de Gerunda continuava cap a Tarraco i creuava tota la península fins arribar a les columnes d'Hèrcules a cadis.
Alguns erudits parlen d'una geometria rigorosa en el traçat de les grans vies de comunicació. Afirmen que tenien dues vies secundàries paral.leles, una a cada costat, i tot un seguit de petits camins, els diverticula, que formaven 60 graus amb el principal lligant les tres vies paral.leles cada milla romana. Així formaven una xarxa de triangles, amb els tres costats de la mateixa longitud, que estructurava el territori.
ALBERCH I FUGUERAS, Ramon; VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de la Revista de Girona, 83 (1999 ), pàgines 10 – 11.
Arqueologia i Patrimoni > El camí antic d'Empúries a Madremanya
Destapen el paviment de l'antic camí d'Empúries a Madremanya.
La via tindria origen romà.
LAURA PORTAL - MADREMANYA. L’Ajuntament de Madremanya ha encarregat a l’empresa de recerca Janus la recuperació dels trams de l’antic camí d’Empúries que passen per la població. Tres arqueòlegs hi estan treballant des de fa una setmana i han destapat diferents parts que confirmen l’existència d’aquesta via, que possiblement té origen romà.
Diferents trams de l’antic camí d’Empúries han quedat al descobert, després de les tasques de recerca que s’hi han dut a terme en l’última setmana. Tres tècnics hi han estat treballant i en les diferents prospeccions han pogut fer sortir a la llum el paviment d’aquesta via.
Segons Anna Augé, que dirigeix la campanya, els trams probablement corresponen a aquest camí emporità, però el paviment podria ser més recent, ja que s’hauria reformat a causa de l’ús.
ENLLAÇ AMB SANT MARTÍ
Així, la primera via hauria estat feta pels romans, però hauria patit diferents reformes posteriors. També una altra hipòtesi que s’apunta és que aquest camí enllaçava, en origen, amb el pont de Sant Martí vell. La datació exacta de la via és difícil de concretar, ja que normalment en els camins no es troba material ni ceràmic ni de monedes, pel fet de ser un lloc de pas. De tota manera, segons la documentació que ja tenien els científics, es considera que l’origen sí que seria romà.
Tot i això, l’objectiu no era tant datar el camí, sinó recuperar-lo, donar-lo a conèixer i documentar-lo. A partir d’ara, un cop acabada la campanya, serà l’Ajuntament qui decidirà què es farà amb la via, tot i que el seu bon estat fa pensar que es recuperarà.
En qualsevol cas, el camí localitzat surt del bell mig del poble de Madremanya, a tocar del restaurant La Plaça i baixa en direcció Sant Martí. Abans, però, travessa pel veïnat de Vilers, on en campanyes anteriors d’excavacions arqueològiques també s’havia localitzat aquest mateix paviment.
Publicada al diari "El Punt" els dia 7 de juny del 2006
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.bohigas.com)
Història En el segle IX s'esmenta el primer indret de l’actual terme de Madremanya, Millàs, on se situa el castell de Millàs, que dominava tota la vall.
Pel que fa a la població de Madremanya, apareix documentada per primer cop l’any 1053, referint-se-hi com a Madremania, i deu anys més tard, el 1063, apareix com Matre-magna. Aquest topònim va ser estudiat per Jaume Marquès i Casanovas, que li atorgà el significat de mare magnànima o curosa.
Una altra versió fa que el nom del municipi de Madremanya provingui de l'expressió llatina Mater Magna "mare gran", que era com s'anomenava la deessa Cíbele, que representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge.
A Madremanya són diverses les troballes d’època neolítica que han estat rescatades a les rodalies del seu terme. L’estudi d’aquests materials ha portat a considerar l’existència d’una ocupació romana. Entre d’altres treballs, cal remarcar el de Josep Casas i Genover, "El Camí d’Empúries. Aproximació a la xarxa viària del Baix Empordà", on esmenta l’existència d’una antiga via secundària anomenada "Camí d’Empúries", que comunicava amb la via Augusta i enllaçava Empúries amb la ciutat de Girona, posant en contacte els petits nuclis dispersos del Baix Empordà i les Gavarres amb els centres urbans més importants de l’època.
Paradís arqueològic
A Canapost s'hi pot comprovar, gràcies a les diverses restes aqueològiques conegudes, la continuïtat de poblament, almenys des de l'època romana fins als nostres dies. S'hi conserven algunes restes de gran interès, com el sepulcre alt medieval o cista del Mas Puig-sec —sepultura antropomòrfa asimètrica excavada a la roca que era assenyalada exteriorment amb lloses verticals— o les pedreres conegudes com a Clots de Sant Julià, que probablement van ser explotades en una època anterior a la romanització i durant l'alta edat mitjana, època en què sembla que s'hi va construir un santuari rupestre. A ponent dels clots, vora el Mas Ral, hi ha un altre paviment arqueològic amb ceràmica ibèrica. També es conserven les traces d'un tram del que va ser l'antic camí d'Empúries, un de les principals vies romanes que comunicava aquesta vil·la amb Girona. D'altra banda, a migdia de l'església de Sant Esteve i les masies properes, hi han aparegut restes de poblament romà. Tot plegat forma un conjunt de gran interès i atractiu arquitectònic i arqueològic.
http://www.forallac.cat/index.php/municipi/pobles/canapost
En el transcurs de
la II Guerra Púnica
els romans decidiren
tallar la rereguar-
da d’Anníbal
desembarcant les
legions a la ciutat
amiga d’Empúries
(218 aC) i
conquerint els voltants.
L’expedició fou
confiada als germans
Escipió, Publi
Corneli i Gneu Corneli
(el Calb), però el
primer va desembar-
car a Marsella per
combatre Anníbal,
mentre que el segon
ho féu a Empú-
ries i un any
després es reuní amb
Publi, que
desembarcà en una Tàrraco
ja conquerida per
Gneu.(2) Aquest,
doncs, va sotmetre
en un any el terri-
tori proper a
Empúries, hi va deixar
una guarnició i va
anar a Tarragona a
rebre el seu germà,
segurament en
vaixell. Així va
començar la dominació
romana d’Hispània,
que va durar set
segles a partir
d’aleshores.
La via de la Ganga a
Calonge està unida
al camí d’Empúries
a Cruïlles, des d’on surten
dues vies més per
unir-se a la Via Augusta .
Quines vies hi havia
a l’Empordà
quan varen arribar
els romans?
La construcció
d’una Via presentava
uns requeriments que
s’havien donat
molt poc abans de
l’arribada dels
romans. En primer
lloc calia un
objecte concret per
connectar, i en
segon lloc una
administració que es
fes càrrec del seu
manteniment, i per
tant una propietat
que abracés tot el
seu recorregut.
La Via Heràclea,
que segons molts
historiadors va
precedir la Via Augus-
ta, crec que devia
consistir en un
seguit de viaranys,
de nucli a nucli,
alguns més fressats
que d’altres, i sense
una direcció o
estratègia prefixada.
Les vies romanes, en
canvi, tenien un
objectiu ampli de
comunicació a grans
trets, en general el
pas de tropes, amb
una enginyeria
preestudiada i la carac-
terística
d’esquivar els nuclis habitats,
com ara fan les
autopistes.
L’experiència de
construcció de
vies dels romans
quan varen arribar a
Hispània
desembarcant a Empúries
estava en actiu, ja
que havien cons-
truït a Itàlia la
Via Apia (312 aC), just
havien acabat la Via
Flaminia (220
aC) i encara havien
de construir la Via
Emília (187 aC). La
Via Augusta,
segons sembla, es va
començar a
l’època d’August,
contemporani del
naixement de Crist,
però no va fun-
cionar totalment
fins al segle II.(10)
Per tant, és molt
important saber
quin ordre de
construcció varen tenir
les vies a Hispània,
ja que set segles de
dominació van donar
per a moltes
obres. Nosaltres
veiem només tota la
feina feta, però
costa endevinar com
es van anar duent a
terme, i amb
quins objectius.
El camí vell
d’Empúries ja existia
des dels ibers, ja
que els Clots de Sant
Julià (a Canapost /
Peratallada) havien
servit de pedrera no
només per a les
fortaleses ibèriques
del Puig de Sant
Andreu a Ullastret,
sinó també per a
la mateixa Empúries.
Aquest camí
comunicava Empúries
amb Girona,
passant naturalment
pels Clots (que
crec que n’és
l’origen i l’objecte) i per
Cruïlles.
Cruïlles, com el
seu nom indica,
servia d’articulació
a la majoria dels
camins; era força
lògic, doncs, fer des
d’allà una via
que portés a Calonge
seguint la vall de
la Ganga. I més
tenint en compte que
les vies roma-
nes no volien passar
per centres habi-
tats, com el
transport de tropes
requeria.
Així, aquesta via
es podia fer des
del primer moment,
ja que es tractava
d’establir
comunicació amb Empúries,
que era el cap de
pont amb Òstia –
Roma de l’imperi.
La Via Augusta es
va fer més tard, un
cop acabada la II
Guerra Púnica, en
la fase de colonit-
zació ja esmentada,
aprofitant camins
existents amb tots
els materials neces-
saris per construir
una via de primer
ordre (empedrats,
mil·liaris...), mentre
que la de la Ganga
era una via
d’estratègia
militar i de primera neces-
sitat, i al meu
entendre no requeria
tanta pompa.
És molt possible
que si Colonico
fou el primer
desplegament militar
estratègic dels
romans un cop arribats
a Empúries, ens
trobem davant de la
primera via
construïda i ideada ínte-
grament pels romans
a Espanya, ja
que sabem que el
Camí d’Empúries
ibèric ja hi era, i
aquesta via hi con-
necta a Cruïlles.
